itri

Y (símb.)
itrio  (es)
yttrium (en)
m
Química

Element pertanyent al subgrup III A de la taula periòdica.

De pes atòmic 88,905 i nombre atòmic 39, és d’un color blanc d’argent, s’inflama a l’aire per dessota de 400°C i dona l’òxid Y2O3. Es fon a 1 523°C i bull a 3 337°. Té una densitat de 4,457 g/cm3 a 25°C, i és paramagnètic i trivalent. Fou descobert el 1794 per J. Gadolin, i el 1843 G. Mosander l’obtingué en forma pura. Hom n’ha obtingut 27 isòtops radioactius, amb nombres de massa que van del 82 al 97. És tres vegades més abundant que el ceri: n’hi ha a la gadolinita, a la monazita (3%) i a la samarskita, i és relativament abundant a les roques lunars. Actualment és aïllat mitjançant resines bescanviadores d’ions, i és emprat en l’obtenció de matèries fosforescents. L’òxid (Y2O3) forma granats molt durs, emprats com a pedres precioses i en la transmissió de so.