Conreà la novel·la realista amb una gran perfecció d’estil. A Oblomov (1847-1859), el protagonista representa la decadència del terratinent que manté encara la servitud de la gleva i la descomposició d’una concepció del món i d’una classe a la qual l’autor pertanyia originàriament. A Obryr (‘El precipici’, 1869) apareixen les idees de la nova generació, el progressisme i el nihilisme.