Malgrat que ell mateix i els seus pares eludiren l’extermini nazi, diversos membres de la seva família moriren en camps de concentració. Incià els estudis a l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest, però la revolta del 1956 el decidí a emigrar a Àustria, on completà la formació a l’Acadèmia de Música de Viena i es graduà el 1961.
Inicialment les seves obres estigueren molt influïdes per Béla Bartók, Zoltán Kodály i el folklore magiar. Posteriorment adoptà un llenguatge serial, en el qual compongué l’opereta Das Mädchen, der Matrosen und der Student (‘La donzella, el mariner i l’estudiant’, 1959-60). A partir de la segona meitat de la dècada de 1960, ja d’una manera estable, retornà a la tonalitat. L’òpera Die Seifenraupe (‘Els cucs de seda’, 1968, premi de la República d’Àustria 1970) constitueix una transició entre les dues etapes.
Els anys setanta i vuitanta adoptà alguns elements de la música popular nord-americana, el jazz i el blues (Minnesota Sinfonietta, 1986), i els anys finals de la seva vida part de la seva obra té com a motiu l’Holocaust (Cantata simfònicaØresund, 2013). Compongué, a banda de les obres esmentades, dues simfonies (1995, 2001), l’opereta Die Liebesprobe (‘La prova d’amor’, 2002), l’oratori Der Füssener Totentanz (‘La dansa de la mort de Füssen’, 1991), l’òpera Orpheus ex Machina (1978), Vox lucis, per a baríton i orquestra (1989), obres per a piano sol (Variacions sobre un tema de Johannes Brahms, 1990), 3 quartets de corda (1975, 1978, 2003), concerts per a violí (1973) i piano (1975), un doble concert per a viola i fagot (1999) i un triple co,ncert per a clarinet i orquestra (2015), entre d’altres. Fou també concertista de piano i professor d’aquest instrument i de teoria musical al conservatori de Graz (1967-75) i d’harmonia i contrapunt a l’Acadèmia de Música de Viena (1989-2004).
Rebé nombroses distincions, entre d’altres el Premi de la ciutat de Viena de música (1986), el premi Bartók-Pásztory d’Hongria (1993), la Gran Ensenya d’argent al mèrit de la República d’Àustria (2001) i la Medalla d’Or del Kennedy Center International Committee on the Arts (2019).