Realitzà estudis eclesiàstics de filosofia i teologia a Roma i es doctorà en història a la Universitat de Salzburg. El 1951 anà als EUA, on exercí de sacerdot catòlic durant cinc anys en un barri porto-riqueny de Nova York. Del 1956 al 1960 fou vicerector de la Universidad Católica de Puerto Rico, a Ponce, d’on anà a Mèxic (1961) i fundà a Cuernavaca el Centro Intercultural de Documentación (CIDOC). El 1969 se secularitzà. Fou autor d’una obra rigorosa i provocadora amb la qual intentà de subvertir els valors que constitueixen el fonament mateix de la modernitat humana i que hom té associat a signes de progrés indefinit. Considerà que cap de les institucions i aparells de la societat industrial no donava la mida de la “convivialitat” humana: segons la seva tesi, ni els sistemes escolars (Una sociedad sin escuela, 1971), ni el desenvolupament tècnic (Energía y equidad, 1973), ni la producció industrial (Herramientas para la convivialidad, 1973), ni la medicina (Némesis medica: la expropiación de la salud, 1975), s’adequen a les necessitats reals de la societat.