Fill i successor de Basili III, la seva política anà lligada a l’enfortiment de l’estat centralitzat de Rússia (lluità contra el poder de l’aristocràcia feudal, que volia mantenir els seus privilegis locals econòmics i polítics). Transformà (1550) tota l’administració interna, l’exèrcit, les finances, l’administració de la terra i l’Església. Creà un exèrcit regular amb armes de foc i reglamentà el servei militar.
La seva política exterior fou agressiva: campanyes oriental i de la Bàltica. La submissió de Kazan’ (1552) i Astrakhan (1556) obrí el camí de la colonització de Sibèria, que fou annexada a Rússia; per contra, en la guerra livoniana (1558-83) no obtingué gaire èxit.
A l’interior portà a terme una cruenta lluita contra els boiars (aristocràcia feudal) i llurs privilegis i la submissió cada vegada més poderosa dels camperols a la servitud, fet que posteriorment produí les revoltes camperoles. Home d’una gran tenacitat i energia, fou un gran diplomàtic i estrateg i potencià el desenvolupament de la cultura russa.