Supervivent del camp de concentració de Terezín, es formà en literatura a la Universitat Carolina de Praga. Arran de la invasió russa del 1968, s’hagué d’exiliar als Estats Units, on exercí de professor universitari. En retornar, el 1969, fou considerat dissident del règim comunista, i la seva obra censurada durant dues dècades (fins al 1989, publicà de forma clandestina o a l’estranger). Posteriorment, esdevingué una veu crítica contra tota forma de totalitarisme.
Considerat un dels autors més importants del segle XX, la seva obra se centra a narrar l’impacte de l’autoritarisme en les persones i els efectes de viure sota règims totalitaris. Algunes de les seves novel·les i contes descriuen l’horror que visqué quan era un nen a Terezín (1941-45), especialment al llibre Judge on trial (1991), i bona part dels seus escrits també se centren en l’era comunista, sobretot en les conseqüències de la Primavera de Praga el 1968. És autor d’una quarantena de llibres que inclouen novel·la, assaig, teatre i biografia. La seva obra ha estat traduïda a més de 29 llengües, inclòs el català (Amor i brossa, 2002, i L’esperit de Praga, 2010).
Presidí el PEN Club Txec (1989-93) i rebé guardons com el Premi Franz Kafka (2002) i la medalla de la República Txeca.