jacetà

| jacetana

f

m

Història

Individu d’un poble preromà, documentat per les fonts escrites grecollatines durant els ss II i I aC, del qual, després, no hi ha més referències.

El seu territori, a les valls del Pirineu aragonès, era centrat entorn de Iaca (Jaca). Hom suposa que el límit meridional podia haver estat la Sierra de la Peña. Podrien haver estat emparentats amb els aquitans de l’altra banda dels Pirineus. Els jacetans encunyaren moneda ibèrica amb el nom de Iaca. En alguns casos, per confusió entre la i i la l, els lacetans, de la Catalunya central, han estat citats com a jacetans.