És un dels nuclis ibèrics més intensament estudiats de Catalunya. Situat damunt d’una plataforma de poca altitud, durant el segle V aC hi existí un petit assentament fortificat d’uns 10.000 m2, que protegia un extens camp de sitges. Aquest hàbitat fou substituït al segle IV aC per un petit assentament rural (uns 2.000 m2) de traçat regular. La presència de nombroses sitges indica també en aquesta fase el caràcter agrícola de l’assentament. A més, s’hi ha documentat un taller metal·lúrgic i una capella dotada d’un altar.
Des del 1968 es tenia constància d’aquest jaciment, però no fou fins el 1990 que s’iniciaren les excavacions, de la mà de l’equip dirigit per Enriqueta Pons. Durant aquest temps, s’hi han descobert fins a tres assentaments datats d’entre el 450 i el 180 aC, i en la darrera campanya (2021) s’ha localitzat una estructura fortificada que data del segle VI aC.
El jaciment és excepcional per a comprendre la interacció entre les poblacions locals de la zona i els foceus establerts a les colònies d’Emporion i Rhode, i permet endinsar-se en la història de la colonització grega de la conca mediterrània i en el seu impacte en les poblacions autòctones. L’any 2016 fou declarat bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona paleontològica.