Jacint Feliu i Utzet

(Mataró, Maresme, 13 de desembre de 1787 — Barcelona, 25 de març de 1867)

Jacint Feliu i Utzet

© Escola Pia

Religiós escolapi, matemàtic i restaurador de l’orde a l’Estat espanyol.

Biografia

Alumne avantatjat de la classe d’aritmètica del pare Francesc Ferrer a l’Escola Pia de Santa Anna. El 2 d’agost de 1802 ingressà al noviciat a Moià i hi professà el 26 de desembre de 1804. El 1810, per evitar la guerra del Francès, es refugià a Mallorca, on col·laborà amb dos escolapis més en la fundació d’un col·legi a Palma. Entrà en contacte amb l’Acadèmia Militar de Palma, on començà a impartir algunes assignatures. Quan l’Acadèmia es traslladà a Gandia i després a València, hi continuà com a professor de matemàtiques. El 1823 el Govern monàrquic restablert clausurà les acadèmies i el pare Feliu s’incorporà a l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona, on inaugurà una càtedra de matemàtiques.

El Govern decidí obrir l’Acadèmia Militar novament a Segòvia, i el pare Feliu va ser cridat per ensenyar-hi matemàtiques: era l’únic professor que no era militar. El 4 d’agost de 1837 l’alcàsser de Segòvia va ser assetjat per les tropes carlines, i el pare Feliu va ser un dels mediadors per aconseguir que tot el personal i el material es poguessin traslladar a Madrid, ciutat on continuà com a professor fins a l’octubre del 1845, que es jubilà.

L’orde escolapi va ser restaurat per la Llei del primer de març de 1845 i el pare Feliu va ser nomenat provincial de Catalunya el 24 d’octubre següent. Després de la mort del pare Juan Cayetano Losada, comissari apostòlic nomenat per la Santa Seu per al govern de l’Escola Pia espanyola, el pare Feliu el substituí per disposició de la Santa Seu del 21 d’octubre de 1846. Aquests anys, el pare Feliu es dedicà sobretot a formar els joves escolapis en les matemàtiques i ciències (passà temporades a Sabadell, Barcelona, Saragossa, Albarrassí i València), ja que eren les matèries que s’havien d’ensenyar en el nou batxillerat oficial, en comptes del llatí i les humanitats anteriors. Publicà un pla d’estudis per als escolapis juniors en el qual prioritzà les matemàtiques i les ciències, davant de la filosofia i de la teologia, ja que es donaven als matins. Gràcies a aquesta tasca callada però eficaç, l’Escola Pia va poder atendre les demandes de molts ajuntaments que volien el batxillerat, currículum que responia millor a les necessitats de la societat liberal. Assumí el repte que el Govern espanyol proposà d’obrir dos col·legis a Cuba, perquè les comunitats escolàpies cubanes no depenien dels provincials, sinó que eren fundacions directament subjectes al comissari apostòlic. El col·legi de Guanabacoa fou la primera escola normal del magisteri de l’illa.

En tot moment va fer costat a Paula Montal per tirar endavant la fundació de les religioses escolàpies; li facilità unes constitucions de l’orde traduïdes a l’espanyol i el llibre de pregàries pròpies, i agilitzà les gestions a Madrid perquè tant el Govern espanyol com la Santa Seu l’aprovessin. El càrrec de comissari apostòlic li pesava, motiu pel qual demanà fins a tres vegades al nunci apostòlic a Madrid que el substituís, cosa que la Santa Seu no acceptà. Fou rellevat el 1864 i es retirà a Barcelona.

Isabel II li concedí la Creu de Carles III (1843) i la Gran Creu del Reial Orde Americà d’Isabel la Catòlica (1850).

Obres

  • Colección de muestras de letra bastarda para uso de las Escuelas Pías de Cataluña (1813). Palma: Máximo Cipriano Maré.
  • Elementos de gramática castellana, ortografía y calografía con la colección de muestras de letra bastarda (1813). Palma: Imp. de Felipe Guasp.
  • Lecciones de Aritmética para uso de los jóvenes que desean continuar el estudio de las Matemáticas (1846). Barcelona: Juan Francisco Piferrer.
  • Lecciones compendiadas de aritmética para uso de las Escuelas Pías (1846). Mataró: Josep Abadal.
  • Tablas de logaritmos de los números y líneas trigonométricas para uso de los caballeros cadetes del Colegio General Militar con la explicación de la teoría de los logaritmos y de las mismas tablas (1847). Madrid: Imp. de José M. Gómez Colón y Cía [2a ed. íd., 1858, i 3a ed. íd.,1864].
  • Tratado elemental de Matemáticas para uso del Colegio General Militar. Lecciones explicadas a los Caballeros Cadetes. 6 vol.: Álgebra (1847), tom II, Madrid: Imp. de D. José M. Gómez Colón y Compañía.
  • Aritmética (1847), tom I, Madrid: Imp. de D. José M. Gómez Colón y Compañía.
  • Aplicaciones del Álgebra a la Geometría o Geometría analítica (1848), tom V, Madrid: Imp. de D. G. Royo, Colón y Compañía.
  • Geometría (1847), tom III, Madrid: Imp. de D. José M. Gómez Colón y Compañía.
  • Trigonometría (1848),tom IV, Madrid: Imp. de D. José M. Gómez Colón y Compañía.
  • Cálculo diferencial e integral (1848), tom VI, Madrid: Imp. de D. G. Royo, Colón y Compañía.
  • Tratado elemental de Matemáticas para uso del Colegio General Militar. Lecciones explicadas a los Caballeros Cadetes. 3 vol.: Aritmética (1854),tom I, Imp. de Severiano López Fando.
  • Álgebra (1855), tom II, Madrid: Imp. de Manuel Minuesa. Geometría (1855), tom III, Madrid: Imp. de Manuel Minuesa.
  • Tratado elemental de Matemáticas para uso del Colegio General Militar. Lecciones explicadas a los Caballeros Cadetes. Tom I: Aritmética (1858), Imp. de D. José Cea.
  • Tratado elemental de Matemáticas para uso del Colegio General Militar. Lecciones explicadas a los Caballeros Cadetes. 4 vol.: Aritmética (1865), tom I; Álgebra (1864), tom II; Geometría (1865), tom III; Trigonometría (1865), tom IV, Toledo: Imp. de José de Cea.

Bibliografia

  1. Florensa, Joan (2010). El projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans / Societat d’Història de l’Educació als Països de Llengua Catalana / Escola Pia de Catalunya.
  2. Florensa, Joan (2007). P. Jacint Feliu i Utzet (1787-1867), protagonista de la restauració de l’Escola Pia a Espanya.  Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana [Accèssit premi Iluro 2006].