Molt actiu en el catalanisme literari de l’època, fundà el setmanari La Llar (1875) i la Revista Literària (1883-84), dirigí La Família Cristiana, i col·laborà, entre altres publicacions a Lo Gai Saber, La Il·lustració Catalana i L’Appel Catalan, de Berna.
Fou un dels iniciadors dels Jocs Florals de Sants i participà en els de Barcelona, dels quals fou mantenidor (1881, 1907, 1924 i 1929). Publicà Apuntes históricos de Sans (1880), Lo baró de Sant Roc (1885), les narracions historicocostumistes Memòries d’un soldat (1885), Els pastorets (1921), Novel·les (1922) i Casolanes (1922), entre altres obres. Fou membre de La Jove Catalunya i de la Unió Catalanista.
El seu germà Francesc Laporta i Mercader (Barcelona 1857 — Rubí, Vallès Occidental 1900), músic, fou deixeble de Joan Baptista Pujol i de Josep Rodoreda i compongué obres simfòniques, corals i cançons.