Austriacista com els seus germans Josep (1653-1714) i Gregori (1663-1708), abat de Benifassà, defensà Barcelona com a capità de la Coronela (1706); Carles III li concedí el títol de vescomte (1706), la dignitat de correu major de València i l’hàbit de cavaller d’Alcántara (1708). Tingué un paper molt actiu en l’organització i en el sosteniment de la resistència, i fou un dels negociadors de la capitulació de Barcelona el 1714 amb el duc de Berwick. Ocupada la ciutat, en fou decretada la confiscació dels béns. S'exilià a Viena, on arribà el 1715. L’emperador li concedí una pensió de tres-cents florins sobre les rendes de Flandes i el marquesat d’Oliver (1724), títol que fou rehabilitat el 1905 pels Despujol.