Estudià a Llotja, Marsella i París, on anà el 1913. Exposà a les Galeries Dalmau el 1921. Anà a París el 1924 introduït per W.George, on treballà amb Derain i Picasso. Uhde i Charensol el consideraven un dels pintors més importants de la seva generació. Fins el 1936 alternà la seva residència entre París i Barcelona. La seva evolució passa per etapes molt definides marcades per “trencaments”. Els anys vint conreava l’expressionisme figuratiu, de profunda influència alemanya, d’on evolucionà vers un cubisme picassià. El 1936 entrà de ple al constructivisme abstracte, de formes evolutives sobre fons lliure i relligaments lineals, que els anys cinquanta trobà la seva formulació definitiva d’ordre matemàtic, on els volums purs se superposen i els colors es matisen. La pintura de Salvadó tendeix a l’abstracció més pura, molt influïda per Mondrian, on la meditació interior determina unes composicions de volums i colors que podrien semblar recerques purament plàstiques. Molt conegut a Alemanya, Suïssa i França, exposà a diversos països. El 1961 féu les ceràmiques i els vitralls de l’església de La Forclaz, de l’arquitecte Novarina, que tingueren molt de ressò.
Pintura de Jacint Salvadó i Aragonès
© Fototeca.cat
Pintor.