Fou forjador i mestre d’obres. Fou membre (1874-75) i secretari (1874) de la societat La Jove Catalunya. Col·laborador de La Renaixença des del 1871, feu els primers passos poètics en certàmens d’arreu de Catalunya, on obtingué diverses distincions. Especialment intensa fou la seva participació als Jocs Florals de Barcelona, dels quals fou mestre en gai saber per les violes del 1878 i el 1890 i la flor natural del 1889. També hi obtingué dos premis extraordinaris, sis accèssits i en fou mantenidor els anys 1881, 1891, 1901, 1908 i 1915.
La seva producció, que inclou poesia èpica i lírica i és fidel als models temàtics jocfloralescos, fou aplegada en part a Lectura Popular (1916) i, pòstumament, a Poesies (1926). Es dedicà als estudis sobre folklore català i recollí un gran nombre de llegendes populars, que no foren publicades. Ocupà diversos càrrecs a la Lliga de Catalunya. És fill seu el poeta Ramir Torres i Vilaró.