Jacinto Benavente y Martínez

(Madrid, 12 d’agost de 1866 — Madrid, 14 de juliol de 1954)

Jacinto Benavente y Martínez

© Fototeca.cat

Dramaturg castellà.

Inicià la carrera literària alternant l’obra narrativa i poètica amb la col·laboració periodística. La primera estrena teatral, El nido ajeno (1894), constituí un èxit important i assenyalà una de les seves constants: el drama realista, pròxim al que hom anomenà alta comèdia , bastit sobre un diàleg enginyós, acurat, que, més que exposar les passions dels personatges, les suggereix. El seu teatre representà una reacció contra les exageracions de José Echegaray, i es mostrà ben aviat influït pel simbolisme, amb reminiscències de la commedia dell’arte , en Los intereses creados (1909) i en La ciudad alegre y confiada (1916); pel vessant naturalista escriví obres com Señora ama (1908) i La malquerida (1913), inspirada en Misteri de dolor, d’Adrià Gual. Traduït a diversos idiomes, li fou concedit el premi Nobel de literatura el 1922. Una sàtira aguda, però en el fons respectuosa, de la societat madrilenya aflora a La comida de las fieras (1898), Lo cursi (1901), Rosas de Otoño (1905) i Pepa Doncel (1928), entre moltes altres obres, i en aquesta línia, incapaç de renovar-se, es repetí reiteradament fins als darrers anys de la seva vida. Interessat pel cinema des del 1918, escriví guions, dirigí alguns films i intervingué en la fundació de diverses productores.