Fill d’un immigrant català, estudià medicina a la Universidad Central de Venezuela, on es doctorà l’any 1838. Dedicat a l’estudi i al guariment de la lepra, el 1943 entrà a dirigir la Leprosería de Cabo Blanco. El 1944 s’incorporà a l’Hospital Vargas de Caracas. El 1950 fou nomenat cap del servei de dermatologia d’aquest mateix hospital, i el 1946, director dels serveis antileprosos pel govern del seu país, als quals donà un gran impuls. Fundador de l’Instituto Nacional de Dermatología (1972), que el 1984 passà a denominar-se Instituto Nacional de Biomedicina, fou membre destacat d’organitzacions internacionals en la seva especialitat, entre les quals destaquen l’Associació Internacional contra la Lepra, de la qual fou president en 1968-79, i també director del Centre per a l’Estudi de la Lepra de l’OMS i del
Centro Panamericano de Investigación y Adiestramiento en Lepra y Enfermedades Tropicales. El 1987 dissenyà una nova vacuna antileprosa. Bé que no es mostrà més efectiva que la convencional, hom utilitzà el mètode amb què fou elaborada per a altres vacunes contra malalties tropicals. L’any 1987 rebé el premi Príncipe de Asturias de ciència i investigació.