Deixà de cursar estudis a l’escola de periodisme dirigida per Ángel Herrera a Madrid per tal de passar a militar a la CNT. En 1931-32 fou corresponsal des de Madrid a Solidaridad Obrera, i poc després passà a ésser-ne redactor. A Barcelona, s’uní al grup anarquista Nervio, de D.A.de Santillán, amb el qual havia de tenir una llarga col·laboració, especialment com a secretari de redacció de Tiempos Nuevos (1934-38) i a Timón (1938). Fou, a més, director de Solidaridad Obrera en 1936-38. A l’exili, fixà la seva residència a Buenos Aires (des del 1941) i fou redactor de La Razón (1949). Entre els seus escrits cal destacar: Reportajes. La libertad de expresión en el periodismo contemporáneo (1935), La independencia de España (1938) i No éramos tan malos (1975), escrit autobiogràfic.