Vida
Fou un dels compositors més apreciats del seu temps, situat gairebé al mateix nivell que Josquin Des Prés. Provenia d’una família de músics. Possiblement inicià la seva formació a la seva ciutat natal, encara que es coneix molt poca cosa sobre els seus primers anys. Segurament seguí els estudis religiosos fins a ordenar-se sacerdot l’any 1480. Amb tota probabilitat, anteriorment havia ocupat alguns càrrecs musicals. Ja el 1475 Johannes Tinctoris el comparà amb G. Dufay, J. Dunstable, J. Ockeghem i A. Busnois. Exercí com a mestre de cant i mestre de capella en diversos centres: Utrecht (1476-78), església de Santa Gertrudis de Bergen op Zoom (1479-84), catedral de Cambrai (1484-85), església de Sant Donat de Bruges (1486-91), Nostra Senyora d’Anvers (1494-95) —on succeí a J. Barbireau—, de nou Bergen op Zoom (1496-97), Anvers (1498) i Bruges (1499-1500). L’any 1500 es retirà per raons de salut a Bergen op Zoom, des d’on feu estades ocasionals a Anvers. Entre el 1487 i el 1488 feu el primer dels seus viatges a Ferrara, invitat pel duc Hèrcules I d’Este. Allí fou tractat amb tots els honors, però refusà la possibilitat de quedar-s’hi. Hi retornà els anys 1504-05, i hi morí víctima de la pesta. Durant la seva estada a Utrecht tingué com a deixeble Erasme.
Els seus contemporanis destacaren i valoraren la gran qualitat de la seva música i posaren en relleu la facilitat que tenia per a la composició i el seu virtuosisme, fruit d’un complet domini de la tècnica musical. H. Glareanus deixà escrit que Obrecht era capaç d’escriure una missa en una sola nit. No obstant això, per a alguns autors, la música d’Obrecht no arribà mai al nivell de la de Josquin Des Prés, ni fou tan innovadora com la d’aquest. El seu estil acusa els trets conservadors propis d’un compositor que s’emmirallà sobretot en la música de la generació precedent. A Cambrai tingué l’oportunitat d’entrar en contacte amb la música de Guillaume Dufay, cosa que el portà a adoptar l’estil de la darrera etapa d’aquest compositor i el d’Ockeghem en les seves obres més ambicioses. A més, fou un dels autors francoflamencs de la seva generació que passà menys temps a Itàlia, fet pel qual les influències italianes són poc presents en la seva producció. Allò més característic de la seva música és la sòlida dimensió constructiva de les obres i la fidelitat a un ordenament racional de tots els elements. Moltes de les seves composicions de gran abast estan construïdes a partir de complexes relacions numèriques amb una forta càrrega simbòlica. Excel·lí en la utilització de múltiples recursos en la manipulació del material musical preexistent, a partir del qual compongué les seves obres. En general, la seva música també denota una clara inclinació tonal gràcies a una bona planificació de les cadències.
Destacà per la seva música religiosa, molt especialment per les misses i els motets, encara que també escriví chansons, moltes de les quals amb text flamenc. La part més nombrosa i interessant de la seva producció són, però, les misses, de les quals se’n coneixen vint-i-nou. Les obres més conegudes, com la Missa ’Maria Zart’ o Missa ’Sub tuum praesidium’, són de l’època d’Anvers, mentre que la Missa ’O beate pater Donatiane’ podria haver estat escrita per a l’església de Sant Donat, a Bruges, l’any 1491. Totes les misses estan basades en material preexistent, sigui un cant gregorià, una tonada popular de caràcter profà o bé melodies tretes de motets o chansons d’altres compositors. El cantus firmus es troba usualment en la veu del tenor en valors llargs, encara que en ocasions pot aparèixer també en altres veus. En certa manera l’habilitat que demostrà a combinar el material preexistent en diverses veus anticipa la tècnica de la missa de paròdia. La Missa ’Fors seulement’, una obra molt primerenca, utilitza alhora un cantus firmus de procedència profana i un altre extret del repertori del cant gregorià. Sovint un mateix cantus firmus apareix en una gran varietat de disposicions. Altres títols importants de la seva producció en el camp de la missa polifònica són: Missa ’De tous biens pleine’, Missa ’Je ne demande’, Missa ’Rosa playsante’, Missa ’Fortuna desperata’ i Missa ’Malheur me bat’. O. Petrucci publicà un volum amb algunes de les seves misses l’any 1503.
Els motets, contràriament a l’acusada tendència conservadora de les misses, presenten uns trets molt més agosarats i en consonància amb la música dels seus contemporanis més avançats. N’hi ha alguns que inclouen passatges autènticament declamats. Tot i això, molts dels motets estan també basats en cantus firmus i no s’allunyen dels models de les misses. D’altres, en canvi, estan escrits a partir d’unes premisses completament diferents. Al contrari del que s’esdevé en els motets de Josquin Des Prés, en els d’Obrecht la relació entre música i text no és evident. El fet que un bon nombre de motets s’hagin conservat en fonts italianes permet deduir que els compongué durant les seves estades a Ferrara. En total se n’han conservat una vintena.
Les composicions profanes, de les quals es coneixen prop d’una trentena, també són força tradicionals. La utilització de la llengua autòctona i de melodies properes a la música popular és un dels principals trets distintius d’aquest tipus d’obres. Algunes d’aquestes peces apareixen sense text en les fonts o bé amb la sola presència de l’íncipit textual, cosa que fa pensar que podien haver estat concebudes com a música instrumental.
Obra
Misses
Missa ’Adieu mes amours’, 4 v.; Missa ’Ave regina caelorum’, 4 v.; Missa ’Beata viscera’, 4 v.; Missa ’Caput’, 4 v.; Missa ’Cela sans plus’, 4 v.; Missa ’De tous biens pleine’, 3 v.; Missa diversorum tenorum, 4 v.; Missa ’Fors seulement’, 3 v.; Missa ’Fortuna desperata’, 4 v.; Missa ’Gracuuly et Biaulx’, 4 v.; Missa Graecorum, 4 v.; Missa ’Je ne demande’, 4 v.; Missa ’L’homme armé’, 4 v.; Missa ’Libenter gloriabor’, 4 v.; Missa ’Malheur me bat’, 4 v.; Missa ’Maria Zart’, 4 v.; Missa ’Martinus adhuc catechuminus, 4 v.; Missa ’O beate pater Donatiane’, 4 v.; Missa ’O quam suavis est’, 4 v.; Missa ’Petrus apostolus’, 4 v.; Missa ’Pfauenschwanz’, 4 v.; Missa ’Rosa playsante’, 4 v.; Missa ’Salve diva parens’, 4 v.; Missa ’Scaramella’, perduda; Missa ’Schoen leif’, 4 v.; Missa ’Sicut spina rosam’, 4 v.; Missa ’Si dedero’, 4 v.; Missa ’Sub tuum praesidium’, 3-7 v.
Motets
Alma Redemptoris mater, 3 v.; Ave maris stella, 3 v.; Ave regina coelorum, mater Regis, 4 v.; Beata es, Maria, 4 v.; Benedicamus in laude, 4 v.; Cuius sacrata viscera, 4 v.; Discubuit Jesus, 4 v.; Factor orbis, 5 v.; Haec Deum coeli, 5 v.; Homo quidam/Salve sancta facies, 4 v.; Inter praeclarissimas virtutes, 4 v.; Laudemus nunc Dominum, 5 v.; Laudes Christo Redemptori, 4 v.; Magníficat, 4 v.; Mater patris nati nata, 5 v.; Mille quingentis (Requiem aeternam), 4 v.; Nec mihi nec tibi, 3 v.; O beate Basili, 4 v.; Omnis spiritus laudet, 5 v.; O preciossime sanguis, 5 v.; Parce Domine, 4 v.; Quis numerare queat, 4 v.; Regina caeli, 2 v.; Salve crux arbor vitae, 5 v.; Salve regina, 4 v.; Salve regina misericordiae, 3 v.; Salve regina misericordiae, 6 v.; Si sumpsero, 3 v.
Música vocal profana
32 obres vocals profanes, entre les quals: Cela sans plus, 4 v.; Fors seulement, 4 v.; Helas mon bien, 3 v.; J’ay pris amours, 4 v.; La tortorella, 4 v.; Si bien fait, 4 v.; Tant qui notre argent dura
Bibliografia
- Gombosi, O.: Jacob Obrecht: Eine stilkritische Studie, Breitkopf & Härtel, Leipzig 1925
- Hoorn, L.G. van: Jacob Obrecht, Martinus Nijhoff, la Haia 1968
- Maas, C., ed.: New Obrecht Edition, Koninklijke Vereniging voor Nederlandse Muzieckgeschiedenis, Utrecht 1883-
- Picker, M.: Johannes Ockeghem and Jacob Obrecht: A Guide to Research, Garland, Nova York 1988
- Smijers, A.: Van Ockeghem tot Sweelinck: Nederlandse Muziekgeschiednis in Voorbeelden, Alsbach, Amsterdam 1939-52
- Smijers, A., ed.: Jacob Obrecht, ca. 1450-1505: Opera omnia, Alsbach, Amsterdam 1953-64
- Wegman, R.C.: Born for the Muses: The Life and Masses of Jacob Obrecht, Clarendon Press, Oxford 1994
- Wolf, J., ed.: Werken van Jacob Obrecht, Vereniging voor Nederlandse Muzieckgeschiedenis, Amsterdam 1908-12