Consta, fonamentalment, d’una taula (la taula d’encolers) amb un gran nombre de forats per on passen els encolers i sobre la qual descansen els ganxos, a cadascun dels quals va fermat un encoler. De cada encoler poden penjar tantes arcades com vegades sigui repetit el dibuix a l’amplada del teixit, les quals es distribueixen tot a l’ample del teixit per mitjà de la taula d’arcades. Cada arcada porta un malló, per on passa un fil d’ordit i, al capdavall, un pes de plom. Cada ganxo passa per l’ull d’una agulla horitzontal que una petita molla (cuquet) manté en una posició en la qual el ganxo s’agafa a una ganiveta horitzontal (grifa) que té un moviment ascendent. Quan la grifa puja s’enduu el ganxo juntament amb l’encoler i les arcades i els fils d’ordit corresponents. Per a seleccionar els ganxos que han de pujar i els que no, a fi de reproduir el dibuix previst, cal empènyer els cartons contra els extrems de les agulles. Si el cartó té un forat enfront d’una agulla, aquesta no es mou i el ganxo corresponent puja. Però si no té forat, el cartó empeny l’agulla cap endins, i aquesta separa el ganxo de la grifa, que, per tant, no l’emmena i el ganxo no puja. Els cartons, cadascun dels quals correspon a una passada de trama, van lligats amb gavatxins, i formen una tira llarga, pesant i voluminosa. El moviment dels cartons és produït pel batà, que duu un prisma (el cilindre o llanternó) on recolza el cartó que actua a cada passada. Modernament, hom ha substituït els cartons per dibuixos de paper, molt més barats i lleugers. Fou inventada el 1801 per Joseph Marie Jacquard.
f
Indústria tèxtil
Esquema d’una màquina jacquard
© Fototeca.cat
Màquina que, acoblada a un teler, permet l’evolució independent de cadascun dels fils d’ordit i, així, la reproducció de dibuixos més grans i més complicats que amb la maquineta de lliços.