Jacqueline de Romilly

(Chartres, Eure et Loire, 26 de març de 1913 — Boulogne-Billancourt, Alts del Sena, 18 de desembre de 2010)

Hel·lenista francesa.

Trajectòria acadèmica

De nom de soltera Jacqueline David, es graduà a l’École Normale Superieure el 1933, i el 1936 obtingué l’agrégation (oposicions per a l’ensenyament públic superior). A causa del seu origen jueu hagué de viure amagada durant els anys del règim de Vichy (1940-44). En acabar la Segona Guerra Mundial es doctorà en lletres clàssiques el 1947.

Professora de llengua i literatura grega clàssiques a la Universitat de Lilla (1949-57) i posteriorment a la Sorbona (1957-73), fou catedràtica d’història de la Grècia antiga al Collège de France del 1973 al 1984 (primera professora d’aquesta institució).

L’any 2008 es convertí al catolicisme.

Obra

Els seus estudis se centraren sobretot en Tucídides i la guerra del Peloponès. A més d’una prestigiosa versió francesa de La guerra del Peloponès (1953-72), destaquen els seus estudis sobre aquesta obra, el seu autor i el context històric en què es desenvolupà: Thucydide et l’impérialisme athénien, la pensée de l’historien et la genèse de l’œuvre (1947, tesi doctoral), Histoire et raison chez Thucydide (1956), La construction de la vérité chez Thucydide (1990), Les grands sophistes dans l’Athènes de Périclès (2004) i L’Élan démocratique dans l’Athènes ancienne (2005).

Es distingí també en l’estudi dels tràgics grecs: La crainte et l’angoisse dans le théâtre d’ Eschylle (1971), Le temps dans la tragédie grecque (1971), L’évolution du pathétique, d’Eschyle à Euripide (1961) i sobre la literatura grega clàssica: Héros tragiques, héros lyriques (2002), Pour l’amour du grec [ancien] (2002), De la flûte à la lyre (2004), Dans le jardin des mots (2007) i Petites leçons sur le grec ancien (2010, en col·laboració).

Distincions i premis

Ocupà diversos càrrecs acadèmics, entre els quals cal citar el de membre de l’Académie Française l’any 1989 (segona dona admesa a la institució després de Marguerite Yourcenar), institució de la qual havia rebut el gran premi l’any 1984. L’any 2000 rebé el premi Daudet a la defensa de la llengua francesa, i l’any 2007 la Gran Creu de la Legió d’Honor.

Fou membre corresponent de nombroses institucions acadèmiques i doctor honoris causa d’universitats de fora de França. L’any 1995 el Govern grec li concedí la nacionalitat grega a títol honorífic i l’any 2002 li atorgà el títol d’"ambaixadora de l’hel·lenisme”.