Inicià les seves activitats a París l’any 1953. El seu tipus de cançó destaca per una gran qualitat poètica, musical i interpretativa, i traspua un to crític i irònic (Demain l’on se marie, La Valse à mille temps, Les Bonbons, Ne me quitte pas, Le plat pays, Amsterdam, Les bourgeois, Les Flamandes). Des de l’any 1968 deixà d’actuar en públic com a cantant. També havia actuat al cinema (L’homme de la Manche de Dale Wasserman; Les risques du métier d’André Cayatte), i dirigí dos films: Franz (1971) i Far West (1972).