S'establí a Florència, al servei de Cosme II de Mèdici, on gravà els Capritxos (1617) i la Fira de la Impruneta (1620), model de les kermesses flamenques. Tornà a França, al servei del duc de Lorena, i gravà Petita fira (1621) i les sèries dels Captaires (1622) i de la Noblesa Lorenesa (1623). El 1625 Isabel Clara Eugènia el cridà a Flandes, on gravà El setge de Breda (1628), temàtica en què reincidí després, amb El setge de l’illa del rei i El setge de la Rochelle. Les darreres composicions gravades, conseqüència de la invasió de Lluís XIII a Lorena, són Misèries de la guerra (1633) i Suplicis (1634). La seva extensa obra (unes 1 400 planxes, en bona part al Musée de Nancy) es caracteritza per la força expressiva i pel seu sentit espacial, el realisme i la composició de les masses. Tècnicament hom li deu, en els aiguaforts, la substitució del vernís suau pel vernís fort dels orfebres i dels fabricants d’instruments de corda, fórmula que ha perdurat fins avui dia.