Jacques Cartier

(Saint-Malo, 31 de desembre de 1491 — Saint-Malo, 1 de setembre de 1557)

Navegant bretó.

Descobridor del Canadà. Encarregat per Francesc I de França de cercar el pas del nord-oest cap a les Índies, el 1534 sortí de Saint-Malo, arribà a Terranova, recorregué Nova Brunsvic i tocà terra canadenca a Gaspé, on establí contactes amb els indis. El 1535 féu el segon viatge i arribà a la desembocadura del riu Sant Llorenç, al qual donà aquest nom. Poc temps després remuntà el riu i arribà fins on posteriorment fou establerta la ciutat de Mont-real. En aquest viatge aprengué el nom de Canadà (‘poble’, en iroquès), i el 1536 tornà a França. El 1541 emprengué un tercer viatge sota el comandament de J.F. de la Roque, senyor de Roberval, nomenat lloctinent general del Canadà, amb qui intentà de fundar una colònia. Cartier, però, se separà de l’expedició i tornà al seu país. Escriví les relacions dels seus dos primers viatges.