Es féu famós amb una traducció de les Geòrgiques de Virgili (1769). Publicà Les Jardins (1782), L’Homme des Champs (1800), L’Imagination (1806), Les Trois Règnes de la Nature (1808) i traduccions en vers de l'Eneida (1804) i d'El Paradís Perdut (1805). Els romàntics el criticaren per les seves perífrasis i falses elegàncies i per la seva mètrica freda i compassada; tanmateix, la seva ciència del vers i el seu gust per les descripcions precises el feren un dels precursors del Romanticisme.