Lluità a Itàlia a favor de Napoleó i fou governador de Roma (1798). Per la seva participació en la victòria de Wagram fou creat duc de Tàrent (1809). Napoleó el nomenà el 1810 governador general de Catalunya en substitució d’Augereau. Intentà una política de francesització dissimulada. Féu una reforma tributària i combaté les tropes catalanes per tal d’assegurar la regularitat dels proveïments des de França. Ocupà Solsona, i en féu incendiar la catedral; saquejà i incendià Manresa i Moià. Cooperà amb Suchet i posteriorment s’apoderà del castell de Figueres. Lluità també al País Valencià. El 1811 fou rellevat en el càrrec pel general Decaen. Durant els Cent Dies no féu costat a Napoleó. Es retirà el 1831. El 1892 foren publicats els seus Souvenirs...