El 1833 s’establí a París, on fou violoncel·lista de l’Opéra-Comique. Més tard dirigí els teatres Français (1850-55), Champs-Élysées i Bouffes-Parisiens; en aquest estrenà comèdies musicals frívoles pròpies i operetes, entre les quals sobresurten Orphée aux enfers (1858), La belle Hélène (1864), La vie parisienne (1866), La grande-duchesse de Gérolstein (1867, sàtira del militarisme prussià), La Périchole (1868), Les brigands (1869), etc. El 1880 acabà la seva òpera i obra mestra, Les contes d’Hoffmann. És considerat el millor autor de l’opereta francesa del Segon Imperi.