Entre els anys 1926-30 participà en el moviment surrealista, però se n'allunya per tal d’intentar experiències literàries relacionades amb el cinema (col·laborà amb els directors cinematogràfics francesos més importants, com M.Carné, A.Cayatte, etc, i amb el seu germà Pierre) i amb la poesia, sempre, però, amb un gust particular per les divagacions elegants i paradoxals. Símbol d’una època i d’una generació, la seva poesia (Paroles, 1949; Spectacle, 1949; La pluie et le beau temps, 1955; Histoires, 1963; Choses et autres, 1972), sovint divulgada en forma de cançons, mostra el seu humanisme i el seu menyspreu i refús dels personatges i dels sistemes polítics o religiosos dominants; al costat d’una ironia punyent, assoleix, alhora, moments d’un bell lirisme. Prévert escriví també nombrosos texts d’àlbums per a infants (Le petit lion, 1947; Des bêtes..., 1950, etc) i comentaris ràpids a imatges d’altre temps. Molts poemes seus han estat musicats per cantants francesos.