Jafar Panahi

(Miāneh, 11 de juliol de 1960)

Jafar Panahi

© Berlinale

Realitzador cinematogràfic iranià.

Estudià cinema a la facultat de cinema i televisió de la Universitat de Teheran. Les seves primeres produccions foren per a la televisió. Fou ajudant del prestigiós director Abbas Kiarostami a Zire darakhatan zeyton (‘A través de les oliveres’, 1994). Després d’alguns curts i un documental, debutà amb el llargmetratge Badkonake sefid (‘El globus blanc’, 1995), que guanyà la Càmera d’Or al Festival de Canes, a la qual seguiren la poètica Ayneh (‘El mirall’, 1997), guardonada al Festival de Locarno, i Dayereh (‘El cercle’, 2000), guardonada a Venècia i a Sant Sebastià. A Offside (2006), guanyadora de l’Os d’Or al Festival de Berlín, denunciava la repressió de les dones al seu país. Esdevingut un símbol de la lluita per les llibertats a l’Iran, fou detingut diverses vegades i el 2009 li fou retirat el passaport. El 2010 fou arrestat amb la seva dona i la seva filla, acusat genèricament de “crims”. La detenció provocà un ampli moviment de solidaritat internacional; cineastes nord-americans com Martin Scorsese, Steven Spielberg, Robert De Niro, Ethal i Joel Coen, Michael Moore, Jonathan Demme, Jim Jarmusch, Robert Redford i Oliver Stone signaren una carta demanant-ne l’alliberament, i al Festival de Canes del 2010, una simbòlica cadira buida al jurat recordà el seu empresonament. Un cop alliberat, el desembre del 2010 les autoritats li prohibiren dirigir pel·lícules i sortir a l’estranger durant sis anys per “actuar contra la seguretat nacional i fer propaganda contra el règim”. Tot i això, ajudat per col·laboradors, continuà rodant d’amagat, i el 2011 es pogué veure a l’estranger i, clandestinament, a l’Iran In film nist (‘Això no és un film’), documental sobre el seu captiveri; el 2013 Pardé (‘Cortina closa’), pel·lícula filmada a casa seva, pel guió de la qual rebé un Os de Plata al Festival de Berlín; i Taxi (2015), a partir de filmacions i enregistraments de converses realitzats en la seva feina de taxista a Teheran. Per aquesta obra rebé per segon cop l’Os d’Or del Festival de Berlín.