Era fill d’Astruc Bonsenyor, traductor i intèrpret de Jaume I, i net de Jahudán de Cavallería, financer de les empreses de Jaume I. El seu germà Bondavid Bonsenyor fou alfaquí i ambaixador de Jaume II.
El 1294 li fou concedida la facultat de redactar documents públics en àrab. El 1313, essent a sou de Jaume II, traduí de l’àrab al català el llibre de medicina, avui perdut, Alboquerim. Dels ferres, d'al-Zaḥrāwī. Uns vint anys abans —entre el 1291 i el 1295— compongué, per encàrrec del mateix rei, Paraules de savis e de filòsofs, un recull de 753 proverbis i sentències morals i pràctiques, traduïdes de llibres en àrab. Llur agrupació en més de seixanta capítols ordenats temàticament i molt desiguals (De mort, D’envenja, De fembres, entre d'altres) fa pensar que hi elaborà una antologia personal, intercalant-hi dites populars. Fou una obra molt divulgada i traduïda al castellà.
Bibliografia
- Balari i Jovany, J.: Sentències morals per Jafuda, juheu de Barcelona (segle XIII). Barcelona, Estampa de Fidel Giró, 1889.
- Cifuentes i Comalada, Ll.: Jaume D’Agramunt: La ciència en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement. Barcelona / Palma, Universitat de Barcelona / Universitat de les Illes Balears, 2002.
- Espadaler, A.M.: “La Catalogna dei re”, dins Boitani, Piero; Mancini, Mario i Varvaro, Alberto (dir.): Lo spazio letterario del Medioevo. 2. Il Medioevo Volgare. 1. La produzione del testo. Tom 2. Roma, Salerno Editrice, 2001.
- Llabrés i Quintana, G. (ed.): Llibre de paraules e dits de savis e filòsofs. Los proverbis de Salomó. Lo llibre de Cató. Palma, Impremta d’en Joan Colomar y Salas, 1889.