Pertanyent a una influent família d’origen turc (el seu oncle, Adnan Khashoggi, fou un poderós traficant d’armes implicat en l’afer Iran-Contra, i el seu cosí, Dodi Al-Fayed, era l’amant de Diana de Gal·les), es diplomà en administració d’empreses el 1983 per la Indiana State University (Estats Units), any que retornà a l’Aràbia Saudita. Reporter, directiu editor i col·laborador de publicacions diverses en àrab i en anglès, fou corresponsal a l’Afganistan (on entrevistà diversos cops Bin Laden) i altres estats musulmans i de l’Orient Mitjà. Editor del principal diari saudita en anglès Arab News del 1999 al 2003, aquest any fou nomenat redactor en cap del diari Al-Watan, però fou obligat a dimitir pocs mesos després per publicar-hi articles crítics amb el wahhabisme i altres tendències extremistes de l’islam, sobretot arran dels atemptats de l’onze de setembre de 2001.
Conseller (2003) de l’ambaixador saudita a Londres, el príncep Turkí al-Faissal, i des del 2005 als Estats Units, l’any 2007 es reincorporà a Al-Watan, d’on fou novament expulsat el 2010 per “forçar els límits del debat a la societat saudita”. Després d’uns quants mesos com a editor del canal de notícies Al-Arab (Bahrain), d’on també dimití per pressions, fou comentarista polític en diversos mitjans internacionals. El juny del 2017 s’exilià als Estats Units, on des del setembre publicà a The Washington Post articles denunciant les creixents limitacions a la llibertat d’expressió a l’Aràbia Saudita des que el príncep hereu Muhàmmad bin Salman assumí de fet el govern del regne, per al qual reclamà també reformes i posar fi a la guerra del Iemen.
El 2 d’octubre de 2018 desaparegué després de ser enregistrat per càmeres de seguretat entrant a l’ambaixada saudita d’Istanbul per un afer privat. En un primer moment les fonts oficials saudites declararen ignorar la sort de Khashoggi (el cos del qual restà sense localitzar), mentre que la policia turca arribà a la conclusió que havia estat segrestat i assassinat. Per la seva banda, el president turc Recep Tayyip Erdoğan afirmà que l’assassinat responia a un pla dissenyat des de l’Estat saudita, bé que n’exclogué explícitament el príncep hereu. Des d’aleshores l’Aràbia Saudita reconegué la possibilitat de l’assassinat i es comprometé a col·laborar en la investigació del cas. Tot i condemnar els fets, ni els Estats Units ni la Unió Europea anaren més enllà d’unes lleus sancions a l’Aràbia Saudita. El desembre del 2019 un tribunal saudita condemnà a mort a porta tancada cinc sospitosos d’identitat desconeguda per l’assassinat de Khashoggi i a presó uns altres tres, després d’un judici molt criticat per la relatora especial de les Nacions Unides, que esmentà indicis molt clars d’un crim d’estat. Pel maig, tanmateix, la família de Khashoggi anuncià que perdonava els autors de l’assassinat, i el setembre del 2020 el tribunal saudita commutà les penes de mort per vint anys de presó per a cadascun dels condemnats. Paral·lelament, el juliol del 2020 un tribunal turc inicià un judici en absència de vint saudites acusats de l’assassinat, entre els quals hi havia dos assistents del príncep Salman.