Professor a la London School of Economics (1947-57) i a la Universitat de Cambridge (1957-69), col·laborà en institucions econòmiques governamentals. Afecte a la teoria neoclàssica, s’especialitzà en comerç internacional i en política econòmica. Obres principals: Economy Analysis and Policy (1936), The Theory of International Economic Policy (1951, 1955), The Growing Economy (1968), The Theory of Indicative Planning (1970), The Controlled Economy. The Theory of Economic Externa Pities (1973) i The Just Economy (1976). El 1977 compartí el premi Nobel d’economia amb Bertil Ohlin.