Estudià física a la Universitat de Yale i posteriorment es doctorà en bioquímica a la de Harvard. Inicià la seva carrera professional a la Universitat de Stanford (1978), d'on passà a la Princeton (1988) i, posteriorment, al departament de bioquímica cel·lular del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center (1991). Des del 2003 és professor de fisiologia a la Universitat de Columbia (Nova York), on també presideix el Centre de Biologia Química. Ha estudiat els mecanismes de transmissió de les vesícules cel·lulars, que regulen un gran nombre de funcions fisiològiques. Per aquesta contribució, el 2013 li fou concedit el premi Nobel de medicina, compartit amb Thomas C. Südhof i Randy W. Schekman. Ha rebut també, entre d’altres, el premi Albert Lasker (2002).
James E. Rothman
© The Kavli Prize
Bioquímic nord-americà.