Després d’una laboriosa recol·lecció de manuscrits gaèlics, amb l’ajuda del poeta John Hume i el finançament d’Hug Blair, publicà Fragments of Ancient Poetry... Translated from the Gaelic Language (1760), Fingal (1762) i Temora (1763), tot afirmant que la major part de llur contingut es basava en l’obra d’un poeta gaèlic del s III, anomenat Ossian. L’autenticitat d’aquest poeta provocà una discussió entre els crítics i els escriptors de l’època, car era sabut que no hi havia cap manuscrit gaèlic anterior al s X: Blair el considerà autèntic, David Hume era escèptic respecte a la seva existència, Thomas Gray l’admirava i Samuel Johnson en negava l’autenticitat. Sembla que, efectivament, Mac Pherson es basava, en part, en uns originals antics, que transformà, però, a fons.