Graduat (1939) i doctorat (1948) per la universitat de Michigan, on fou professor assistent de 1939-1941, després de treballar com a tècnic en estadística a l’aviació durant la Segona Guerra Mundial, el 1946 s’incoroporà a la Universitat de Harvard, on desenvolupà la seva carrera acadèmica fins a jubilar-se (1989). Fou, entre altres, president del consell d’administració del Banc de la Reserva Federal de Boston (1969-74) i consultor de l’Institut de Harvard per al Desenvolupament Internacional (1981).
Definí, en l’obra Income, Saving and the Theory of Consumer (1949), l'efecte demostració. Unes altres obres seves són Business Cycles and Economic Growth (1958) i Money and Credit: Impact and Control (1964) i Capital Needs in the Seventies (1975, en col·laboració).