Doctorat en medicina (1599), a més de la seva tasca professional i científica com a metge i químic, estudià i féu investigació en els camps del dret, la botànica, l’astronomia, la teologia i la filosofia. Entre d'altres, identificà els compostos químics que actualment reben el nom de diòxid de carboni i òxid de nitrogen, i també diferencià els conceptes de gas i aire. Fou el primer que aplicà principis químics en els seus estudis sobre la respiració, la digestió i la nutrició. Considerat el pare de la bioquímica, és autor, entre d'altres, del llibre pòstum Ortus medicinae (1648).