Visqué en una zona rural del sud d’Anglaterra, la qual és reflectida en les seves obres d’una manera detallada i amb acostament a la realitat. A les primeres novel·les, com Sense and Sensibility (‘Seny i sentiment’, 1811) i Northanger Abbey (‘L’abadia de Northanger’, publicada pòstumament el 1817), s’oposà a les modes literàries. Malgrat el talent literari, la senzillesa d’expressió, l’humor i l’agudesa psicològica, no arribà a triomfar en vida com a escriptora: la seva valoració fou sobretot pòstuma. En les obres de maduresa, Pride and Prejudice (‘Orgull i prejudici’, 1813), Emma (1815) i Persuasion (‘Persuasió’, 1818), critica la societat de l’època per la falsedat i la vulgaritat de la vida en contrast amb el seu ideal més purità.
La seva obra suposa la transició entre el neoclassicisme literari i el romanticisme a Anglaterra, però no s’inscriu clarament en cap dels dos corrents, fet que consagra Austen –per part de la crítica i el públic– com una singularitat capdavantera en la narrativa anglesa del seu temps.