És parlat al Japó per uns 120 milions de persones, a les illes Hawaii (més de 250 000, el 30% de la població), a Califòrnia (EUA) (uns 300 000) i al Brasil (150 000). Té una gran varietat dialectal, i el dialecte de Tòquio és considerat l’idioma oficial. La documentació més antiga en japonès són unes inscripcions fetes en caràcters xinesos al segle V. És una llengua d’estructura aglutinant que combina diversos elements lingüístics en mots simples, cadascun d’aquests elements tenint una significació fixa i apta a existir separadament. Té poques vocals i consonants, i la major part de les síl·labes són obertes. La r i la l no es distingeixen l’una de l’altra. No té veritables pronoms, i els verbs són bàsicament impersonals, amb formes especials. Els adjectius verbals tenen una sola forma. L’accent és musical, i té tres tons diferents (baix, mitjà i alt). No existeixen articles ni gènere, i el cas és indicat pels sufixos.
m
Lingüística i sociolingüística