Editor i col·laborador de diverses revistes i diaris, fou cofundador del grup artístic d’avantguarda Devetsil. La seva poesia revolucionària descriu, en uns primers temps, el món proletari, si bé més endavant es torna més lírica i profunda i ofereix una visió del país carregada de malenconia i també més crítica, motiu pel qual s’enfrontà amb les autoritats. Cal destacar Město v slzách (‘La ciutat en llàgrimes’, 1921), Na vlnách TSF (‘Sobre les ones de la TSF’, 1925), Ruce Venušiny (‘Els braços de Venus’, 1936), Zhasněte světla (‘Apagueu els llums’, 1939), Maminka (‘Mare’, 1954), Koncert na ostrově (‘Concert a l’illa’, 1968), etc. Fou el darrer president de la Unió d’Escriptors Txecoslovacs, dissolta el 1970. El 1984 li fou atorgat el premi Nobel.