Narra les aventures i els amors del jove Jaufré, principalment les seves lluites contra el feroç Taulat de Rogimon, i acaba amb el casament de l’heroi amb Brunissén. L’acció, que comença al castell de Cardueil, és emmarcada en l’ambient bretó de la cort del rei Artús i es caracteritza pels seus reeixits episodis de tipus meravellós, l’alta qualitat lírica dels moments sentimentals i una perspectiva humorística i de paròdia de les creacions artúriques de Chrétien de Troyes, singularment el Perceval. El mateix rei Artús protagonitza, al principi i al final de l’obra, resoltes amb enginy i humor, sengles aventures fantàstiques. El relat s’obre amb una dedicatòria molt elogiosa adreçada a un «rei d’Aragó», que sembla adir-se prou bé a Jaume I i li escauen els anys 1272-76.
Resta oberta la incògnita de la pàtria de l’autor o autors. Atès que el Jaufré és esmentat per alguns trobadors de la segona meitat del segle XII i, ensems, revela influències literàries d’obres datades al començament del XIII, hom pot sospitar que el poema narratiu és degut a dos autors —cosa que afirma el mateix text—, un que treballava vers el 1170 i que s’adreçà a Alfons, i un altre que féu una refosa de la seva tasca —el text avui conservat— a la primera meitat del segle XIII. Hi ha la possibilitat que algun dels autors del Jaufré fos català, o tots dos, car la llengua del poema deixa entreveure alguna de les característiques lingüístiques dels trobadors catalans que escrivien en provençal.
Bibliografia
- Alturo Perucho, J. (1997-1998): “Restes codicològiques en el més antic manuscrit del Jaufré amb algunes consideracions sobre aquesta novel·la provençal”. BRABLB, 46.
- Brunel, C. (1943): Jaufré. París, Societé des Anciens Textes Français.
- Espadaler, A.M. (1997): “El rei d’Aragó i la data del Jaufré”. Cultura Neolatina, 57.
- Riquer, I. de (1995): “Géneros trobadorescos en el Jaufré”, dins La narrativa in Provenza e Catalogne nel XIIIe secolo. Pisa, Edizioni ETS / ATTI.