Després d’estudiar a València marxà a Alemanya, on es formà al costat de Lorenz Heister. Retornà a València, on exercí la seva activitat professional i arribà a ésser president del Col·legi de Cirurgians i cirurgià major de l’hospital militar. La seva principal contribució és continguda en l’obra Disertación médico-quirúrgica sobre una operación cesárea executada en muger, y feto vivos (València, 1753), en la qual exposa una operació d’aquest tipus practicada personalment per ell. Alcalà destaca com a defensor de la cesària en una època que l’opinió general n'era contrària.