Jaume Bofill i Ferro

(Barcelona, 28 de febrer de 1893 — Barcelona, 12 de juliol de 1968)

Crític literari, poeta i traductor.

Vida i obra

Llicenciat en filosofia i lletres i doctor en farmàcia, estudià grec a la Fundació Bernat Metge sota el mestratge de Carles Riba. Participà, amb Josep Carner i Jaume Bofill i Mates, entre d’altres, en la fundació dels Amics de la Poesia (1920).

Com a crític literari, publicà articles sobre autors catalans (Joan Teixidor, Josep Romeu, Josep Palau i Fabre, etc.) i estrangers (M. Proust, R.M. Rilke, etc.) a Revista de Poesia, La Nova Revista, Revista de Catalunya, La Publicitat i, a la postguerra, Ariel. Estilista elegant, concebé la crítica com a activitat purament literària, més intuïtiva que no pas racional.

Tingué cura d’una antologia poètica de Carles Riba (1938) i prologà els volums Obra poètica completa de Guerau de Liost (1948) i Obra poètica de Marià Manent (1956), entre d’altres. Aquests textos, mostra d’una crítica impressionista i d’un gran bagatge literari, van ser aplegats a Vint-i-cinc anys de crítica (1959). Pòstumament, aparegué l’assaig Poetes catalans moderns (1986), un vast i personal panorama de la poesia catalana de la primera meitat del segle XX. Preparà una antologia de poetes catalans des d’Aribau, completada per Antoni Comas: Un segle de poesia catalana (1968).

Com a traductor, traslladà al català La gent de Hemsö d’A. Strindberg (1930), Un amor de Swann de M. Proust (1932) i Terres altes de J. Knittel (1929). A la postguerra traduí al castellà, entre d’altres, R.M. Rilke, F. Mistral, C. Dickens, C.-L. Philippe, G. Trakl, J.P. Jacobsen, E.T.A. Hoffmann, M.J. Friedländer i J. Burckhardt, part de l’antologia La poesía alemana i les Converses amb Goethe de J.P. Eckermann, la versió catalana de les quals es publicà el 1994. També va fer una traducció castellana de les Cartes morals a Lucili de Sèneca.

Bibliografia

  • Manent, A. (1986): “Jaume Bofill i Ferro, la persona i el crític literari” (Pròleg), dins Bofill i Ferro, J.: Poetes catalans moderns. Barcelona, Columna, p. 7-14.
  • Manent, A. (1993): “Jaume Bofill i Ferro: retrat d’un crític humanista”. Revista de Catalunya, 73, p. 95-100.
  • Manent, M. (1973): Poesia, llenguatge, forma. Dotze poetes catalans i altres notes crítiques. Barcelona, Edicions 62, p. 167-170.
  • Romeu i Figueras, J. (1996): “Jaume Bofill i Ferro, assagista i crític”, dins Assaigs i altres indagacions crítiques. Barcelona, Quaderns Crema, p. 81-92.
  • Triadú, J. (1963): Llegir com viure. Barcelona, Fontanella, p. 73-77.