Es distingí en papers de característic (La bona gent, de Santiago Rusiñol, Don Gonçalo o l’orgull del gec, d’Albert Llanas, etc.) i també com a director escènic. Actuà a l’Amèrica Llatina, però sobretot té interès especial la seva anada a París el 1925, on representà en català. Participà en la represa del teatre en català al Romea de Barcelona el 1946. Era germà del també actor Enric Borràs.