Jaume Bru i Vidal

Santiago Bru i Vidal
(Sagunt, Camp de Morvedre, 29 de juliol de 1921 — Sagunt, Camp de Morvedre, 11 de novembre de 2000)

Historiador, arqueòleg i poeta.

Vida i obra

Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de València, on feu amistat amb Joan Fuster. Treballà com a tècnic superior del Servei d’Investigació Prehistòrica i com a inspector en cap d’Arxius, Biblioteques, Museus i Monuments municipals de la ciutat de València. Destacà per la seva activitat com a poeta al voltant de la tertúlia literària del grup Torre durant la postguerra. Membre actiu de Lo Rat-Penat, en presidí la Secció d’Història i d’Arqueologia; també fou bibliotecari (1958-64) i membre de la Secció de Cronistes Oficials del Regne de València, de la qual fou secretari general (1966-72). L’any 1973 fou nomenat cronista oficial de la ciutat de València. Fou membre de la Real Academia de la Historia de Madrid i de la Reial Acadèmia de Sant Carles de València. L’any 2000 rebé el Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana.

L’obra històrica i arqueològica de Bru està dedicada al País Valencià i una part important, a Sagunt, amb temàtiques diverses com les drassanes del país, l’Ajuntament de València, el monestir de Sant Vicent de la Roqueta, el circ romà de Sagunt, la reconquesta, etc. Entre les seves obres destaquen: Les terres valencianes durant l’època romana (1963); Repertorio de bibliografia arqueológica valenciana (1965); en col·laboració amb D. Fletcher i Valls i E. Pla i Ballester: La València pre-romàntica d’Alexandre Laborde (1969); Las Rocas del Corpus y su refugio temporal de las atarazanas (1981); La casa de la ciutat. L’ajuntamtent de València (1983), i L’arxiu i museu històric de la ciutat de València (1986).

L’any 1987 aparegué el primer volum de la seva obra completa: Obra Completa I. Analecta Històrica Saguntina. L’any següent en publicà el segon volum, Obra Completa II. Claus per a la història de València, La Lonja de Valencia y su entorno mercantil (1991), El camp de Morvedre pels temps del cens de Floridablanca (1995) i El ayuntamiento de Valencia y su archivo municipal (1996). El seu treball investigador està marcat per la metodologia científica i pel caràcter interdisciplinari dels seus interessos. També escriví una gran quantitat de treballs històrics en articles, separates i opuscles en diverses publicacions. L’any 1989 fundà Braçal, revista del Centre d’Estudis del Camp de Morvedre.

Un altre dels seus interessos fou la toponímia: Consideraciones en torno al topònimo Arce (1962), Toponomàstica maior. Saguntum (1984), Contribució a l’estudi de la toponímia aràbiga del Camp de Morvedre (1986) i El Llibre del Repartiment i Morvedre. Consideracions històriques. Toponímia i Antroponímia (1990).

Com a poeta destaquen les obres: Ala encesa (1950), Tres cançons de primavera (1958), Retrobament (1960, premi València de Poesia), Cant al meu poble (1969), Ofrena lírica (1981) Poeta en darrer cant (1985), Kanèfora (1998) i Clams d’ardida confessió (2000). Tota aquesta creació ha estat recollida en Obra poètica completa I. Testimoni i ofrena.

Bibliografia

  • Ballester, J. (2001): “Bru i la poesia de postguerra”, La traïció d’Ariadna. València, Setimig, p. 120-122.
  • Autors Diversos (1999): “Dossier sobre Jaume Bru i Vidal”, Revista Abalorio, 26-27.