Llicenciat en dret, el 1963 produí i dirigí Los felices 60 i el 1966 realitzà Mañana será otro día, visió crítica del món del cinema i la publicitat. Gran part de la seva filmografia tracta de la guerra civil i les seves seqüeles. Entre d’altres, dirigí: España otra vez (1968), Un invierno en Mallorca (1969), Las largas vacaciones del 36 (1976, premi FIPRESCI del Festival de Berlín), el documental La vieja memoria (1977, premi Sant Jordi), El balcón abierto (1984), Dragón Rapide (1986), El llarg hivern (1991, premi nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya 1992) i el reportatge Els nens de Rusia (2001, premi Túria). Fou un dels fundadors de l’Institut del Cinema Català (1975). Rebé també els premis a la trajectòria cinematogràfica Sant Jordi (2001) i Gaudí d’honor (2009) i la Medalla al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona (2006). És autor de la novel·la Moriré en Nueva York (1996) i de l’assaig El oficio de director de cine (1997). L'abril del 2016 la família de Jaume Camino cedí el seu fons a la Filmoteca de Catalunya.
Jaume Camino Vega de la Iglesia
Acadèmia del Cinema Català
Realitzador cinematogràfic.