La seva impremta és documentada del 1575 al 1600. Fou un dels impressors més actius del s XVI: obres religioses, com La Introducción al símbolo de la fe (1585) i el Contempus mundi (1580) de Luis de Granada, el Flos Sanctorum (1586-88) d’Alonso de Villegas, i les dels seus contemporanis Diego Pérez de Valdivia i Martín de Azpilcueta; gramaticals, com el Diccionari de Nebrija (1585), obres de Jaume Felip Gibert (1586), de Llorenç Palmireno (1587) o Pere Joan Nunyes (1589), i el De octo orationis partium d’Erasme (1591); històriques, com el De Catalonia de Francesc Calça (1588), i jurídiques, com les Resolutiones de Jaume Càncer (1594).