Es doctorà a la Universitat de València, on donà dos cursos de filosofia. Fou canonge de la catedral de València (1076) i un notable predicador (el 1707 publicà la seva oració d’acció de gràcies per la victòria de Felip V llegida a la catedral). Publicà també altres peces oratòries, llibres hagiogràfics i dues obres de filosofia dins les noves tendències que es desenvoluparen a València des d’aleshores: Metaphysico-logica, seu Disputationes in Logicam et Metaphysicam iuxta methodum Scholae Valentinae distributae (1693) i Disputationes summulsticae seu Dialecticae institutiones (1697). Es mostrà eclèctic en les pugnes entre suaristes i tomistes; fou influït per Maignan (d’acord amb els atomistes negà les formes substancials materials i admeté solament les accidentals) i per la mentalitat geomètrica cartesiana.