Membre de la cancelleria reial des del 1342, fou secretari (1351) i després protonotari (1365) de Pere el Cerimoniós. Fou un dels renovadors de la prosa catalana —es conserven diverses cartes reials redactades per ell entre el 1355 i el 1360—. El 1367 inicià la traducció completa al català de la versió medieval de la guerra de Troia de Guido delle Colonne Historia destructionis Troiae (1287) amb el títol Històries troianes (publicada el 1906). La seva prosa, clara i precisa, adaptà del llatí diversos recursos sintàctics.