Residí a França (1945-52) i, en tornar-ne, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Passà després llargues temporades a Finlàndia, la Gran Bretanya i Bèlgica. Des del 1960 treballà novament a Catalunya. Feu primerament una abstracció orgànica en fusta, que donà a conèixer al Cercle Artístic de Sant Lluc (1962) i a la Galeria Belarte (1963) de Barcelona. El 1967 exposà amb el grup Intrarealisme a Florència. Inspirat en monuments totèmics de cultures primitives, a partir de la dècada de 1970 i 1980 incorporà metalls, resines sintètiques i cromatismes, i feu dibuixos molt personals de caràcter imaginatiu. La seva obra d’aquests anys desenvolupà les dues principals característiques de l’artista: sentit monumental i una inquietant inspiració d’arrels col·lectives.