Formà part de la junta que informà sobre la proposta del comte duc d’Olivares sobre la creació d’una companyia de comerç a Barcelona per a la Mediterrània i Llevant. Hi fou favorable, com a mitjà d’eliminar els corsaris i de millorar el forniment de primeres matèries al Principat. Escriví Vot de Jaume Damians, conseller de la ciutat, contra l’entrada de robes de llana i seda estrangeres (1630), considerat el text de tema exclusivament econòmic més important del s XVII català, i que influí en autors com Feliu de la Penya. Hi defensà la prohibició d’importar teixits estrangers com a mitjà d’augmentar les rendes de la generalitat i de la ciutat, i de crear un excedent comercial que permetés el finançament d’operacions de major volada. El 1638 fou enllaç entre la generalitat i el Consell de Cent per a reprimir el contraban. El 1640 protestà per la invasió castellana del Principat i organitzà la defensa de la ciutat. Fou nomenat membre del Consell de Guerra (gener del 1641), càrrec que exercí fins a la fi del conflicte.