Es presentà a l’infant Alfons en el setge de Càller (1324). Jaume II, tot i reconèixer-lo, no li permeté de viure a la cort, on retornà quatre vegades (del 1325 al 1330) com a ambaixador del rei de Tilimsen per tractar una pau. Finalment, Alfons II el féu membre del seu consell i li donà uns feus de Sardenya, on l’envià amb tots els honors l’any 1333. Fou veguer de Càller (1337-41). Prengué part en la campanya del Rosselló, on fou armat cavaller (1344). Tornat a Sardenya, el governador Guillem de Cervelló el posà com a lloctinent seu a Càller, mentre ell s’ocupava de la defensa de l’illa. Mort Cervelló el 1347, Jaume governà l’illa fins a l’arribada de Riambau de Corbera (1348). S'havia casat dues vegades: amb Jacmeta Guerau, mallorquina, i amb Putxa, sarda, que el sobrevisqué. No deixà descendència.