Mestre de capella de Granollers (1714), de Santa Maria del Mar, a Barcelona (1715), i de la catedral de Toledo (1736-62). El 1762 signà l’aprovació del llibre Llave de la modulación, d’Antoni Soler (Madrid, 1762). Hom conserva a Bolonya una sèrie de cartes seves on critica l’excessiva influència italiana de la música de Josep Duran, mestre de capella de la catedral de Barcelona. Escriví nombrosos oratoris, alguns dels quals foren interpretats a Santa Maria del Mar (Betulia libertada, 1726; La igual justicia de Dios, 1729; Vencer matando y muriendo, 1731), villancicos, misses, motets, salms i tonos. La seva escriptura polifònica és sòbria, bé que molt rica en l’aspecte harmònic.